Pagines viscudes

La majoria de correus que envio per preguntar com està la gent la resposta és be i vosaltres ?, pero cada vegada en rebo més com aquests, potser sabem casos pitjors però per escrit impresiona:

"Però ... no ens queda sinó confinament, confinament i confinament, si no volem afectar a tercers, o ser carn de canó de tercers. Jo he d'anar cada dijous (de 7:00 a 19:00 hores, aprox) a l'hospital, a químio. Et puc ben assegurar que ho faig sense cap entusiasme. Tinc tots els riscs sobre el meu cap, i amb un nivell de defenses 0. Però, de nou, puc fer quelcom diferent?. Prenc totes les precaucions, però ... seran suficients?. Tinc la sogra aïllada i sola en una residència; el nét a Tarragona; els fills i les joves escampats pel territori, ... més o menys com tothom. I malgrat tot he de confiar en que "Tot anirà bé", si ens quedem a casa...!!!. 

"Doncs, sí, el vaig pillar el virus aquest, no sé com perquè no conec ningú que el tingués abans que jo. Però havia tingut diversos actes amb gent diversa. M'he trobat moooolt malament, em van visitar dues vegades i em van dir que tenia només un refredat molt fort, fins que em vaig posar fatal: 061, CAP, Hospital. Ha estat molt dura l'estada a l'hospital (quan tingui més forces ho escriuré, però ara em costa fins i tot respondre correus, ho faig d'un en un), i tot just m'estic recuperant. El virus em va provocar una pneumonia bilateral per la qual em van posar un tractamnt molt fort a base de retrovirals, que em va deixar ko però va fer remetre la pneumonia. Ara estic medicant-me a casa fins demà, i després em faran la prova per veure si encara el tinc actiu. Estic confinada total fins el dimarts sant, si tot va bé."

Si, continuem sent uns privilegiats, per ara