Al carrer 57 dies després
La Confinada
Seguim tancats. No és tan dramàtic, estic trobant l'habilitat en fer passar les hores a bon ritme sense sortir de casa. Llegeixo, toco la guitarra, netejo coses que no sabia que es podien netejar, cuino plats que t'hipotequen bona part del matí, faig gimnàs al terrat amb els dos adolescents de la comunitat, tiro avions de paper i perdo el temps. També miro alguna pel·lícula i escric. No és tan dramàtic però no és ni de bon tros el que esperava per aquesta primavera Ja ho deia l'Enric Casasses "La vida se sent borda si no te quelcom que la desborda". I malgrat tot som uns afortunats. I per no oblidar-ho cantem i bevem cantant a la vida plena des de la vida buida. Aquesta frase és d'Ovidi. Ja ho veieu, un tiu llegit aquest de l'Andreu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada